A la Montserrat l’hem coneguda relacionada sempre amb llibres, a l’entorn de la conservació i restauració de documentació bibliogràfica. “Jo sóc de l’Ardiaca”, li agradava recordar amb orgull, i no és una exageració perquè allí va viure de petita. Aquesta relació infantil la va portar a estimar i dedicar-se, després, a la professió de conservació i restauració que sempre va exercí a la seva estimada “Casa l’Ardiaca”.

De la Montserrat podem afirmar que va ser una dona avançada a la seva època. De joveneta va decidir estudiar, primer, els 7 anys de batxillerat i el posterior Examen d’Estat de l’època, i després, el “Plan Bachiller de Magisterio” amb el qual va poder exercir de mestre durant 3 anys.

El món ple de llibres on vivia i que tant estimava va fer que aprengués a restaurar i enquadernar, als anys 60, al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona. De caràcter decidit i amb inquietuds, ja l’any 1963 i, sovint també, estius posteriors, va anar al llavors Istituto Centrale di Patologia del Libro de Roma, per perfeccionar els estudis de restauració. Intel·ligent com era, va copsar que per exercir amb correcció la professió calia estar en contacte i aprendre a les institucions més punteres del moment.

Això li va aportar coneixements avançats sobre conservació-restauració i l’amistat amb professionals de referència internacional, com Alfonso i Fausta Gallo de l’ICPL, amb els quals va mantenir un intens vincle afectiu que durà al llarg de la seves vides. Generosa com era, sabem que compartia aquests coneixements i coneixences amb amics i col·legues.

Freqüentava congressos nacionals e internacionals. Era membre de l’“International Council of Museums” des que va conèixer la seva existència i de l’ICOM nacional que es va crear, després, a Espanya. Va ser membre fundadora del Grup Tècnic de Conservació y Restauració de Catalunya, GTCR, el qual, amb el temps ha esdevingut l’actual Associació de Conservadors Restauradors de Catalunya, CRAC. També va formar part de la “Asociación de Historiadores del Papel en España”, que actualment és la “Associación Hispánica de Historiadores del Papel”, AHHP, i també va col·laborar àmpliament amb l’“International Association of Paper Historians”, IPH.