La conservació-restauració continua evolucionant en aquest segle XXI, treballant amb patrimoni cada vegada més insòlit i divers. La professió emprèn nous reptes i s’enfronta a tipologies i materials recents, endinsant-se en un canvi de paradigma que afecta transversalment a tot el sector i ens obliga a emprendre noves metodologies de treball, recolzades en l’estudi científic i els avenços tecnològics.

La globalització, la necessària tendència a la sostenibilitat, els nous materials, els formats atípics, els efímers, les col·leccions singulars o els espais patrimonials entre d’altres, fan evolucionar les especialitats i els treballs interdisciplinaris, ampliant els camps de formació i d’investigació tradicionals.

La creixent maduresa de la professió, guiada pel seu codi deontològic, ha de permetre als conservadors-restauradors adaptar-se a aquest nou paradigma i ser capaços de garantir la salvaguarda de tot aquest patrimoni. Per això, és imprescindible donar a conèixer els projectes que duen a terme els professionals d’especialitats al marge de la tradició acadèmica, o amb una presència més limitada en els plans d’estudis actuals.

Així doncs, la XVII Reunió Tècnica va dirigida a totes i tots els conservadors-restauradors i perfils professionals afins, interessats en les especialitats singulars, sigui pels materials o les tipologies tractades, i que, molt sovint, no han tingut uns canals de difusió prou consolidats.

Quins són alguns dels nous reptes amb els quals es troba la professió?