CRAC participa en l’elaboració del nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT 2030)
Des de CRAC, Associació de Conservadors-Restauradors de Catalunya, valorem molt positivament haver format part del procés participatiu per a l’elaboració del nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya (PAPCAT 2030), impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural. Aquesta iniciativa representa un pas decisiu per redefinir i enfortir el model de gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic, i ha estat una oportunitat per fer sentir la veu de la conservació-restauració dins d’un àmbit amb el qual mantenim una relació indissociable.
Del PIACAT al PAPCAT: una nova etapa
El PAPCAT és l’evolució natural del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT), un document pioner que va ordenar l’arqueologia catalana sota cinc grans eixos: organització, intervenció, formació, recerca i difusió. Tanmateix, només un terç de les 42 propostes del PIACAT es van implementar plenament. El nou pla parteix d’una anàlisi crítica d’aquest balanç i proposa una metodologia participativa amb taules temàtiques per detectar reptes i prioritzar accions.
La participació de CRAC
CRAC va ser convidada a participar en tres de les vuit taules de treball del PAPCAT: Formació i Entorn Professional, Materials, Conservació i Analítiques, i Finançament i Foment, celebrades al Palau Moja durant la tardor del 2024. La sòcia Carla Puerto, en representació de CRAC, va aportar la perspectiva del sector de la conservació-restauració en cadascuna de les sessions.
Posant la conservació-restauració al centre
A la taula de Materials, Conservació i Analítiques, es va posar de manifest la necessitat urgent de visibilitzar i integrar la conservació-restauració com una part central i no subsidiària dels projectes arqueològics i paleontològics. Es van assenyalar mancances estructurals com la falta de protocols unificats, la dispersió informativa, i la necessitat d’infraestructures adequades, així com la urgència d’un canvi de paradigma en la percepció del patrimoni, que el reconegui com un actiu científic, cultural i social.
Des de CRAC, es va defensar la importància de crear sistemes de gestió compartida de la informació, incorporar el perfil de conservador-restaurador en totes les fases dels projectes, i garantir la seva presència des del moment de l’excavació fins a la difusió dels resultats.
La veu de CRAC a la taula de Formació i Entorn Professional
En aquesta sessió es va debatre la necessitat de millorar la regulació del sector professional, actualitzar el marc legislatiu i promoure la formació especialitzada. CRAC va aportar la proposta d’incloure en el desenvolupament del nou Decret per a la professió d’arqueòleg/a la participació de centres docents de conservació-restauració i del mateix sector professional a través de CRAC, així com del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Aquestes aportacions volien garantir que el futur decret reculli la realitat plural dels equips interdisciplinaris, on els professionals de la conservació-restauració hi tenen un paper imprescindible.
Reptes de futur: finançament i sostenibilitat
La taula de Finançament i Foment va posar sobre la taula la manca de recursos i la necessitat d’un model de finançament estable i equitatiu, tant per a la recerca com per a la conservació i la difusió del patrimoni. CRAC va insistir en la urgència de finançar específicament la conservació-restauració, que sovint queda exclosa de les línies de subvencions o relegada a fases finals dels projectes.
També es va reivindicar la importància de la formació continuada, la creació de beques específiques i el foment d’equipaments compartits per a laboratoris i reserves.
Cap a un model sostenible i inclusiu
Les aportacions recollides durant tot el procés del PAPCAT evidencien una clara voluntat de transversalitat, cooperació i sostenibilitat, principis que CRAC comparteix plenament. Moltes de les propostes i línies d’acció s’alineen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, especialment en àmbits com l’educació de qualitat (ODS 4), el treball digne (ODS 8), la innovació (ODS 9), les comunitats sostenibles (ODS 11) o les institucions sòlides (ODS 16).
Una mirada coordinada a nivell estatal
Els valors i reptes compartits que han emergit del procés del PAPCAT també són presents en l’àmbit estatal. Des de CRAC, com a membre actiu de la Plataforma d’Associacions Professionals de la Conservació-Restauració d’Espanya (PAPCRE), hem subscrit recentment una carta dirigida al Ministeri de Cultura amb observacions al Pla Nacional d’Arqueologia. En aquest document, defensem la presència obligatòria de professionals titulats en conservació-restauració en totes les fases dels projectes arqueològics, en línia amb la normativa europea i els compromisos internacionals de l’Estat. Aquesta coherència entre l’àmbit català i estatal referma la necessitat d’integrar la conservació-restauració com un pilar indiscutible en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
