Llicenciada en Història Antiga i Arqueologia i en Belles Arts, especialitat en Conservació-Restauració per la Universitat de Barcelona (1984). Finalitzats els estudis, va treballar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, com a beneficiària d’una beca de conservació-restauració i posteriorment al Museu d’Història de la Ciutat, com a conservadora-restauradora de material arqueològic. En paral·lel, portava a terme la restauració d’obres d’art, inicialment des del seu taller de la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona i més tard des d’altres llocs, principalment per a col·leccionistes privats.

A partir de l’any 1986 va guanyar una plaça dins la Diputació de Barcelona, a l’Escola d’Arts i Oficis, iniciant amb altres companys el Departament de Conservació-Restauració i encetant, així, 25 anys de docència amb la formació de molts futurs professionals en l’especialitat de “Restauració arqueològica”. Els seus alumnes la recorden com una molt bona professora, molt propera i que transmetia el seu amor per la professió i pel patrimoni.

Des de l’any 2011 va passar a formar part de l’equip que vàrem engegar el projecte de creació del Laboratori de Conservació-restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, on hi va treballar fins l’any 2018. Era responsable de l’especialitat de conservació-restauració de material arqueològic – ceràmica, metall i material orgànic, principalment -, que donava servei als fons patrimonials dels museus de la Xarxa de Museus Locals (XML) i al Fons Històric-Artístic de la Diputació de Barcelona.

La Mireia era una persona molt treballadora, perfeccionista i tenaç – a vegades molt tossuda-, amb una gran fortalesa i un tarannà discret i elegant. Durant la seva vida professional va poder dur a terme les seves grans passions: l’estudi de l’arqueologia, la restauració i la docència.
Sempre va estar molt vinculada a la nostra associació, primer al Grup Tècnic de Conservació-Restauració i posteriorment a CRAC, participant assíduament en les reunions tècniques i en les convocatòries de les assemblees.

Durant els darrers temps, la seva professió li va donar la força per continuar endavant, tot i la seva malaltia. Aquest és el record que perdurarà en nosaltres com a amigues i companyes de professió.

Anna Miquel, Marta Gabernet, Núria Avecilla,
Rosa Gasol i els seus companys de l’OPC.