Joaquim Pradell

RECORDANT JOAQUIM PRADELL (1921-2011)- Fragment de presentació MNAC

Joaquim Pradell i Ventura va ser un dels referents de la conservació-restauració a casa nostra. Va entrar al taller de restauració del Museu d’Art de Catalunya de molt jove, l’any, 1935, quan només tenia 14 anys. Estudia Arts i Oficis a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona. Es va especialitzar en la restauració de pintura sobre fusta però també va participar en moltes intervencions de pintura mural. L’any 1957 va passar a ser el Cap del servei de restauració dels Museus Municipals de Barcelona, càrrec del qual es jubilaria el 1986. Durant aquells anys, es va graduar en Policromia i Retaule a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona i també es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona.

La seva tasca va ser reconeguda el 1987 amb la Medalla de plata del mèrit artístic atorgada per l’Ajuntament de Barcelona i, el 1994, amb el nomenament d’Acadèmic honorífic per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Com a membre del col·lectiu dels restauradors que demanava un reconeixement de la professió, la seva implicació va ser en primer lloc dins de l’Associació dels Treballadors dels Museus, que va donar origen al Grup Tècnic de Conservació-Restauració, on va formar part activa de la Junta Directiva, i n’ocupà la Presidència l’any 1979.

També va exercir la docència, com recorda Rosa Gasol “com a instructor de luxe en les pràctiques de reintegració pictòrica, compaginant el seus estudis a la Facultat de BBAA a principis dels anys 80, i també participant en cursos i seminaris”. Ella mateixa ens resumeix la important labor de Pradell en la restauració de pintura mural: “Va participar en els arrencaments, el trasllat i la conservació de nombroses pintures murals (Sant Joan de Boí, St. Vicenç de Rus, Sta. Maria de Sixena o les pintures del Palau Aguilar del carrer de Montcada de Barcelona), durant les dècades de 1960-80. Amb el Grup Tècnic, alguns de nosaltres varem tenir la gran sort de poder visitar amb ells (Joaquim Pradell i Mª Antonia Heredero) la Capella Sixtina durant la seva restauració (1986) i de gaudir del seu profund coneixement i del seu mestratge, però, sobretot, de la seva faceta més propera i més humana”.

Per recordar el seu mestratge, recomanem la lectura d’un article escrit pel mateix Pradell i publicat al Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2008. A continuació transcrivim la presentació amb la que el MNAC va introduir aquest article:

El Museu Nacional d’Art de Catalunya i el món de la conservació-restauració del nostre país tenen un deute pendent de gratitud amb Joaquim Pradell i Ventura. L’any 1935, essent director Joaquim Folch i Torres, va entrar al Museu quan només tenia 14 anys, com a meritori a prova i sense cobrar. Va ser deixeble de Manuel Grau i Mas, el capdavanter de la restauració contemporània a Catalunya, que va dirigir el servei de restauració del Museu a partir de l’any 1932, després que la Junta de Museus l’enviés a formar-se com a restaurador a la Pinacoteca de Brera, a Milà. Joaquim Pradell ha dedicat mig segle al Museu, on es va convertir en un dels professionals més respectats del seu àmbit i on es va jubilar com a cap del Servei de Restauració. Han passat per les seves mans algunes de les obres de pintura més rellevants del patrimoni català: en algunes hi ha intervingut directament i en d’altres ha fet d’espectador privilegiat. El seu sentit de la responsabilitat i la seva preocupació pel treball són ben coneguts per tots aquells que han col·laborat amb ell, els quals ens n’han donat testimoni. I és veritat, Joaquim Pradell no frivolitza mai quan parla de processos de conservació-restauració i menys quan està davant de l’obra, quan examina en detall les alteracions i valora les actuacions de restauració que s’hi poden apreciar o quan s’entusiasma descrivint les peculiaritats de la tècnica d’un artista. La generositat a l’hora de transmetre els seus coneixements i els seus descobriments ha constituït un estímul i un regal per als restauradors, historiadors de l’art i científics que han tingut la sort de tractar-lo. L’any 1995, el cap del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Xarrié, va demanar a Pradell que col·laborés en la restauració d’una de les obres mestres de Jaume Huguet, el Retaule de l’Epifania o del Conestable, que ja havia estat tractat en diverses ocasions al Museu d’Art de Catalunya. Amb l’article que ara publiquem sobre la seva actuació en una taula lateral d’aquest retaule, Joaquim Pradell, que sempre ha exhibit una capacitat d’observació, una memòria i un ofici prodigiosos, ha volgut deixar constància d’una restauració de maduresa on l’experiència i la curiositat han estat determinants”.